CAP ESTAT ENS FARA LLIURES

sense_amos

Anuncis

Deixa un comentari

30 Setembre, 2017 · 11:00 am

actes l´ateneu Llibertari de Gràcia

Deixa un comentari

27 Setembre, 2017 · 8:42 pm

1_definitivo30mani-web

Deixa un comentari

27 Setembre, 2017 · 8:33 pm

FESTIVAL DE POESÍA ITINERANTE RAVAL 2017

Convocamos una segunda asamblea en el Hort del Xino del Raval, el próximo jueves día 6 de junio, a las 19 horas, para definir colectivamente la organización de un acto de Voces de proximidad-FESTIVAL DE POESÍA ITINERANTE RAVAL 2017. …Más que un acto, una fiesta donde la palabra pertenezca a quienes luchan, quienes sufren los conflictos, los desahucios, la gentrificación, etc.

Recorreremos las zonas cero de la especulación y haremos nuestra la calle, deteniéndonos en esos espacios para usar la poesía como arma de denuncia.

Todo el mundo está invitado a venir y participar. Os esperamos.

http://losbio-lentos.blogspot.com.es/2017/06/convocatoria-de-asamblea-voces-de.html

Deixa un comentari

Filed under Cultura

Amor a les companyes, odi als bancs

https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2017/07/03/amor-a-les-companyes-odi-als-bancs/

En suport a la companya presa a Alemanya acusada d’expropiar una sucursal bancària

Desnonaments, estafes hipotecàries, inversions a la indústria armamentística, corporacions que destrossen el territori, finançament de guerres, manipulació dels mitjans d’informació, multinacionals que exploten treballadores, fons d’inversió que dicten les polítiques econòmiques, especulació i corrupció, violència immobiliària i un llarg etcètera.

Són molts els motius que ens poden portar a identificar els bancs com un enemic, per allò que fan i pel que representen: la relació directa entre diners i poder. La seva raó de ser és el lucre i la usura a costa del nostre patiment, la nostra angoixa i el nostre esgotament. El seu robatori es produeix de forma generalitzada, dia a dia. L’espoli constant al qual ens volen sotmetre és el que fa que l’esquerda entre rics i pobres cada cop sigui més gran.

Els bancs es venen com a guardians dels diners i pretenen que aspirem a les falses comoditats, seguretat i oportunitats que ens brinden. Per fer-ho, ens ofereixen crèdits, hipoteques, invertir en accions i preferents a canvi de la nostra esclavitud i submissió. Salaris, factures, transferències, impostos, herències. Tot passa per les seves mans, i així intenten tenir el control de les nostres vides.

I si poguéssim subvertir aquesta situació? Posar fi als bancs, als diners i a les relacions socials que generen? I si ataquéssim el problema d’arrel? Podríem començar recuperant una part del que ens estan robant? Si tinguéssim un armari ple de roba invisible, no expropiaríem un banc?

La consciència i la memòria col·lectiva ens recorden com durant molt de temps l’expropiació de bancs ha estat una pràctica realitzada i recolzada per molta gent, era considerada una forma de rebel·lió de les oprimides mitjançant l’acció directa. Un intent d’equilibrar la balança. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under La llibertat es el crim que persegueixan

Hasta siempre Rafael Metlikovez. Van a por nosotros.

Deixa un comentari

Filed under Opinió, pensament i debat.

Hacia una historia de la aversión de los obreros al trabajo.

Barcelona durante la revolución española, 1936-38.

Michael Seidman.

El estudio de la aversión al trabajo, -absentismo, retrasos, faltas de puntualidad, delitos, sabotajes, ritmo lento, indisciplina e indiferencia- puede servir para profundizar nuestro conocimiento de dos hechos políticos concurrentes, la Revolución Española y el Frente Popular Francés1*. Un análisis de la aversión al trabajo de las fábricas de París y Barcelona durante el gobierno del Frente Popular en Francia y a lo largo de la Revolución de España, nos revela continuidades esenciales en la vida de la clase trabajadora. Absentismo, indisciplina y otras manifestaciones de la aversión al trabajo existían ya antes de la victoria del Frente Popular en Francia y del estallido de la guerra y la revolución en España. Pero es significativo que esta resistencia persistiera años después de que los partidos y los sindicatos, que decían representar a la clase trabajadora, tomaran en uno y otro caso el poder político y a diferentes niveles también el económico. De hecho los partidos y sindicatos de izquierda en ambas situaciones, la reformista y la revolucionaria, se vieron forzados a incontables enfrentamientos con los obreros que rehusaban trabajar. Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Anarquismes i moviment llibertari., Historia, Moviment Obrer i lluites contra la Economía, Opinió, pensament i debat.